Els antics grecs creien en l’existència de nombrosos déus i deesses. La seva religió era, per tant, politeista. Com eren les divinitats per al grecs? Eren semblants als éssers humans, tenien cos i posseïen les mateixes qualitats i defectes. La diferència essencial entre els déus i els éssers humans era que els déus i les deesses eren immortals. Cada déu representava una força de la naturalesa, una professió o activitat, i tutelava una ciutat.
Una altra categoria era la dels herois, fills d’un déu i d’un mortal. Els grecs creien que eren els fundadors de les ciutats, i les famílies influents s’enorgullien de descendir d’algun d’aquests herois mítics.
Com ens han arribat les històries que els grecs feien servir per explicar les aventures dels seus déus i respondre a les preguntes més importants que tots els humans ens plantegem? Els grecs van inventar històries, els mites, sobre els déus i els herois que explicaven també l’origen o la creació del món i el destí final dels éssers humans. Així que la mitologia és el conjunt de mites o llegendes d’un poble amb què s’intenta explicar fenòmens de difícil comprensió, com ara l’origen o la creació del món i el destí final dels éssers humans.
Al començament, les històries dels déus no es posaven per escrit, sinó que es transmetien oralment, de generació en generació. Cap al segle VIII aC, alguns poetes grecs van començar a agrupar aquestes històries. Destaca Homer, que va explicar en la Ilíada, la guerra de Troia, i en l’Odissea, el retorn d’Ulisses, un dels herois de la guerra de Troia, a casa seva, a Ítaca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada